Sortir
Deixar-ho tot enrere
Existeixen alguns mecanismes per protegir aquelles persones que necessiten sortir del seu país, però a la pràctica les opcions només funcionen per a unes poques.
Quines opcions tenen les persones per sortir del seu país? Com inicien els camins possibles? Quines alternatives existeixen per arribar a Europa?
S'exigeix que les persones vinguin de forma legal. Això és possible?
Els estats signants de la Convenció de Ginebra tenen l'obligació de concedir asil, és a dir, de protegir les víctimes de persecució que no reben aquesta protecció al seu país d'origen. Això es coneix com a protecció internacional.
La Unió Europea va ampliar el concepte a "protecció subsidiària", un segon nivell en què no es requereix una persecució directa, sinó que les condicions de vida generin un risc greu per a la vida.
Per tant, a la UE, la protecció internacional contempla dues figures:
Estatut de refugiat:
S'atorga a aquelles persones que pateixen una persecució individualitzada per algun dels supòsits previstos a la Convenció de Ginebra: temors fundats de ser perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques. Aquesta protecció és permanent i ofereix la residència legal a Espanya.
Protecció subsidiària:
S'atorga a aquelles persones que procedeixen de països en què existeix una situació de conflicte armat, guerra o un altre tipus de conflicte intern que posa en perill la vida de la població civil. Aquesta protecció dona dret a un permís de residència temporal, revisable cada cinc anys.
Des del país d'origen, hi ha una enorme dificultat per accedir a la protecció internacional perquè es considera que la persona ha d'estar en territori espanyol o europeu per demanar asil.
Quines vies legals i segures tenen les persones que necessiten protecció?
Una de les poques maneres és tenir un familiar a Europa a qui se li hagi concedit la protecció: és el procés d'extensió familiar.
La llei espanyola permet que una persona refugiada faci extensiu el seu estatut per portar alguns membres de la seva família.
Extensió familiar
El procés perquè una persona es reuneixi amb la seva família triga anys. La persona ha d’aconseguir primer la protecció internacional i després iniciar el tràmit per portar la seva família*
*La persona beneficiària de Protecció Internacional pot sol·licitar l’extensió familiar per al seu pare o mare si demostra dependència, fill o filla menor d’edat, parella o altres persones de la seva família que demostrin dependència.
Si la persona beneficiària de Protecció Internacional és menor d’edat, podrà sol·licitar l’extensió familiar per a una persona adulta que sigui el seu responsable.
*La persona beneficiària de Protecció Internacional pot sol·licitar l’extensió familiar per al seu pare o mare si demostra dependència, fill o filla menor d’edat, parella o altres persones de la seva família que demostrin dependència.
Si la persona beneficiària de Protecció Internacional és menor d’edat, podrà sol·licitar l’extensió familiar per a una persona adulta que sigui el seu responsable.
Extensió familiar
L’extensió familiar representa menys de l’1% de les sol·licituds d’asil de l’any 2023, seguint la tendència dels darrers anys.
163.220 sol·licituds d'asil
877 sol·licituds d'extensió familiar.
Una altra de les vies legals i segures per garantir protecció a les persones en el seu país d'origen és la figura de la protecció temporal, que, tot i que existeix des de fa més de 20 anys, només ha estat activada en una ocasió: la guerra d'Ucraïna.
Protecció Temporal
El Règim de Protecció Temporal s’ha activat una sola vegada en 20 anys
Protecció Temporal
Però hi ha hagut diverses crisis humanitàries durant aquests 20 anys
La possibilitat d'accedir a la protecció de manera legal i segura des del país d'origen es redueix enormement per a la gran majoria de persones que es veuen obligades a sortir de manera arriscada. Tanmateix, els estats europeus no exigeixen les mateixes condicions per a totes les nacionalitats.
Accés bloquejat
Cap persona amb nacionalitat d’un país africà té accés directe al territori espanyol
Espai Schengen*
Les persones dels països de l'espai Schengen tenen total llibertat de moviment per entrar a Espanya
Àustria, Bèlgica, Bulgària, Suïssa, Xipre, República Txeca, Alemanya, Dinamarca, Estònia, Grècia, Espanya, Finlàndia, França, Croàcia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Letònia, Malta, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Eslovènia, Eslovàquia
No requisit de visat de turisme
Les persones de la majoria dels països d'Amèrica, i alguns d'Àsia, no necessiten un visat de turisme per entrar a Espanya
Albània, Andorra, Antigua i Barbuda, l'Argentina, Austràlia, les Bahames, Barbados, Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Brunei, el Canadà, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Costa Rica, Dominica, El Salvador, Unió dels Emirats Àrabs, els Estats Units d'Amèrica, Geòrgia, Granada, Guatemala, Hondures, Israel, el Japó, Kiribati, Macedònia, Malàisia, Illes Marshall, Maurici, Mèxic, Micronèsia, Moldàvia, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Nova Zelanda, Palau, Panamà, el Paraguai, el Perú, el Regne Unit, Illes Salomó, Samoa, Saint Kitts i Nevis, San Marino, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia, Estat de la Ciutat del Vaticà, Sèrbia, les Seychelles, Singapur, Timor-Leste, Tonga, Trinidad i Tobago, Tuvalu, Ucraïna, l'Uruguai, Vanuatu, Veneçuela
Requisit de visat de turisme
Les persones de la majoria dels països d'Àfrica, i alguns d'Àsia i Amèrica, necessiten complir els requisits estrictes d'un visat de turisme per entrar a Espanya
Angola, l'Aràbia Saudita, Algèria, Armènia, l'Azerbaidjan, Bahrain, Belize, Benín, Bielorússia, Birmània, Bolívia, Botswana, Burundi, Bhutan, Cap Verd, Cambodja, República Centreafricana, la Xina, Comores, Corea del Nord, República Dominicana, l'Equador, Egipte, Eswatini, les Filipines, Fiji, el Gabon, Guinea Equatorial, Guyana, Indonèsia, Jamaica, Jordània, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Kuwait, Laos, Lesotho, el Líban, Líbia, Madagascar, Malawi, les Maldives, el Marroc, Mauritània, Mongòlia, Moçambic, Namíbia, el Nepal, el Níger, Oman, Papua Nova Guinea, Qatar, Ruanda, Rússia, Sao Tomé i Príncipe, Sud-àfrica, Sudan del Sud, Surinam, Tailàndia, Tanzània, Tunísia, el Turkmenistan, Uganda, el Vietnam, Zàmbia, Zimbàbue, Kosovo
Requisit de visat de turisme i visat de trànsit aeroportuari
Les persones de Cuba, i d'alguns països d'Àfrica i Àsia, a més d'un visat de turisme per entrar a Espanya, també necessiten un visat de trànsit aeroportuari per fer escala en un aeroport espanyol
L'Afganistan, Bangladesh, Eritrea, Etiòpia, Ghana, l'Iran, l'Iraq, Nigèria, el Pakistan, República Democràtica del Congo, Somàlia, Sri Lanka, Burkina Faso, el Camerun, Costa d'Ivori, Cuba, Djibouti, Gàmbia, Guinea, Guinea-Bissau, Haití, l'Índia, Kenya, Libèria, Mali, República del Congo, el Senegal, Sierra Leone, Síria, Sudan, el Tadjikistan, Togo, Turquia, el Txad, l'Uzbekistan, el Iemen i l'Autoritat Palestina
El visat és l'element que permet a les persones entrar al territori d'un estat del qual no són nacionals. Cada estat pot decidir si una persona necessita demanar permís per entrar al seu territori o no, és a dir, si necessita sol·licitar un visat; i cada estat té el poder d'autoritzar o denegar aquest permís.
Si algú vol venir a Espanya i viu en un país que requereix visat, el més probable és que el procés sigui complicat i lent.
Si et desespera la velocitat a la qual llegeixes això, t'imagines haver d'esperar anys per arribar al lloc on vas?
