Arribar
No surtis! No vinguis! No entris! No et quedis!
A les poques persones que aconsegueixen entrar encara els esperen més obstacles i, de vegades, greus vulneracions de drets, malgrat ser ja a Europa.
A les poques persones que aconsegueixen entrar encara els esperen més obstacles i, de vegades, greus vulneracions de drets, malgrat ser ja a Europa.
Les persones migrants i refugiades s'enfronten a dificultats contínues, fins i tot després d'haver arribat a Europa o a Espanya: obstacles per accedir al territori des d'espais com aeroports, limitacions en l'exercici de drets fonamentals, manca d'accés a serveis bàsics com l'educació i la sanitat i discriminacions que impedeixen el seu establiment en condicions d'igualtat d'oportunitats.
Als aeroports d'origen es duen a terme controls rigorosos de documentació que poden donar lloc a la denegació d'embarcament per a persones que no compleixen tots els criteris exigits per les autoritats espanyoles. Això s'aplica fins i tot en casos en què les persones només intenten transitar per Espanya cap a una altra destinació.
Les barreres burocràtiques, com la lentitud en la tramitació de visats de trànsit i la manca de claredat en els requisits, poden prolongar innecessàriament l'estada dels migrants als aeroports o, fins i tot, poden acabar amb la seva detenció.
Per als sol·licitants d'asil, les dificultats per obtenir un visat de trànsit poden impedir-los arribar al país on volen sol·licitar protecció internacional. Això els deixa en un buit legal i augmenta el risc de ser retornats a països on s'enfronten a persecució o perill.
Amb freqüència, els migrants i refugiats s'enfronten a barreres significatives per accedir als procediments d'asil. Això inclou la manca d'informació sobre els seus drets, procediments complicats i burocràtics i llargs retards en la tramitació de les sol·licituds d'asil.
El volum de sol·licituds de protecció internacional que rep Espanya no està directament relacionat amb la situació als estats d'origen dels sol·licitants. No són les persones que més ho necessiten les que sol·liciten protecció, sinó aquelles que tenen menys obstacles per arribar al territori espanyol i presentar la sol·licitud.
Nou de cada deu sol·licitants de protecció internacional a Espanya venen de països llatinoamericans
Sol·licituds per regions l’any 2023
Els sol·licitants de països africans, a pesar de ser menys del 10%, són els que tenen la taxa més alta d’aprovació
Països amb més del 90% de reconeixement l’any 2023
Els que més dificultats tenen per arribar a Espanya són els que més probabilitats tenen de rebre protecció quan l’aconsegueixen sol·licitar
Sol·licituds i taxa de reconeixement dels països amb més reconeixement l’any 2023
El sistema administratiu i jurídic per tramitar la sol·licitud d’asil, la reagrupació familiar o la regularització de l’estatus migratori sovint es converteix en l’últim obstacle per a les persones migrants. Aquesta burocràcia, caracteritzada per processos lents, disfuncionals i arbitraris, es manifesta especialment en la dificultat de trobar una cita.
Tot i trobar-se ja en territori europeu o espanyol, la manca de vies legals i segures per a la migració continua sent un problema, tant per a les persones que volen portar familiars com per a aquelles que encara necessiten regularitzar la seva situació. Aquesta realitat genera inseguretat i incertesa entre la comunitat migrant i refugiada.
Quan les persones arriben a Europa, continuen afrontant obstacles i vivint situacions d'angoixa i vulnerabilitat. Han d'esperar entre dos i tres anys abans de poder iniciar la regularització de la seva situació, sense poder treballar legalment i sense la garantia plena dels seus drets. En alguns casos, el procés triga més de deu anys.