L'única opció per sortir del país és emprendre el viatge pels seus propis mitjans de manera il·legal i insegura. Habitualment, les persones que es veuen forçades a marxar prefereixen quedar-se a prop del seu país d'origen, a l'espera de poder-hi tornar. Excepcionalment, algunes d'elles podran ser traslladades a algun país europeu des d'algun dels camps de refugiats que els organismes internacionals habiliten a països veïns, després d'anys d'espera.
Camps de refugiats
Al món hi ha 420 camps i assentaments de refugiats. Alguns tenen una població de més de 100.000 persones.
*Aquest mapa és orientatiu. Mostra les ubicacions aproximades de camps, assentaments i centres de refugiats, entre altres, registrats per l'ONU
Camps de refugiats
L’any 2023, els sis més grans sumaven una població de gairebé 2 milions de persones
Fracàs del reassentament
El mateix any, Espanya va rebre a través del programa de reassentament només 943 persones
La majoria dels camps de refugiats es troben a països des dels quals no és possible accedir a Espanya sense un visat i, a la pràctica, les possibilitats de reassentament a través d'un programa internacional són numèricament insignificants. Davant aquest escenari, l'última alternativa disponible per sortir d'una manera legal i segura és l'article 38 de la Llei d’Asil, una via pràcticament inaccessible amb què només han entrat al país unes desenes de persones.
Les possibilitats de reassentament o de rebre protecció a través de l'article 38 no són opcions reals per a qui ha sortit del seu país. La immobilitat i l'espera, en condicions de gran precarietat i vulnerabilitat, fan que l'única opció sigui avançar en el camí a la recerca d'una altra alternativa per entrar a Europa. L'espera, però, es prolongarà encara durant molt de temps.
Ja ha sortit
Potser ha d’esperar en un camp de refugiats
Ara la seva vida és esperar
O continuar el camí
Potser està encallat en un país i no es vol arriscar a perdre la vida al mar, al desert o a les muntanyes
Les possibilitats de marxar de forma segura són mínimes
Haurà de quedar-se allà, esperant algun canvi, un cop de sort
Un contacte amb algú que l’ajudi a sortir
I, si no, agafar el que li queda i marxar, fer camí
Però fer camí també és esperar
