Camí
On ningú no ho veu
Per terra, mar o aire, l'externalització de fronteres posa obstacles als països de trànsit per evitar que les persones arribin a Europa, fins i tot posant en perill la seva vida.
Els països de trànsit per on passen les rutes migratòries, lluny de les mirades i dels mecanismes de control, han anat desenvolupant sistemes destinats a impedir l'arribada a Europa. La manca d'accés a visats, l'absència d'altres vies legals, la falta de voluntat de les ambaixades i consolats i el finançament europeu destinat al control de fronteres per part de tercers països formen un entramat que dificulta la mobilitat internacional.
La Unió Europea ha implementat una estratègia de frontera expandida que consisteix a crear acords amb altres estats perquè siguin aquests els que obstaculitzin l'arribada de migrants al territori europeu. A canvi de convenis i d'assignació de recursos, aquests estats s'encarreguen d'evitar que les persones arribin a la frontera per trucar a la porta d'Europa.
Externalització de frontera
En els darrers 20 anys, la Unió Europea ha transferit més de nou mil milions d’euros a tercers països per impedir l’arribada de persones de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà
Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Jordània, Síria, Israel i Palestina
Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Jordània, Síria, Israel, Palestina, Sudan, Sudan del Sud, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Djibouti i Somàlia, Mauritània, el Senegal, Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Ghana, Benín, Guinea, Nigèria, Camerun, República Centreafricana, Gàmbia, Mali, Burkina Faso, Níger, Txad, Uganda.
Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Jordània, Sudan, Sudan del Sud, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Djibouti, Somàlia, Mauritània, el Senegal, Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Ghana, Benín, Guinea, Nigèria, Camerun, Gàmbia, Mali, Burkina Faso, Níger, Txad, Uganda, República Democràtica del Congo, Angola, Tanzània, Burundi, Ruanda, Turquia, Geòrgia, l'Iran, el Pakistan, l'Afganistan i l'Índia.
La Unió Europea aplica la figura del “tercer país segur”, un argument que permet a les autoritats tornar els migrants i refugiats al país d'on vénen, encara que no sigui el seu país d'origen, si aquest és considerat un país “segur” . Aquest mecanisme nega a les persones la possibilitat de presentar-lo davant d'un país europeu per a la sol·licitud de protecció subsidiària o asil.
Cada obstacle del camí migratori té per objectiu impedir que les persones en mobilitat s'acostin a les portes de la Unió Europea. Aquesta estratègia provoca violacions del dret internacional, nega la protecció als migrants, i els exposa a nous riscos als països de trànsit considerats segurs.
No tothom supera la cursa d'obstacles que suposa el camí. Els qui, malgrat tot, aconsegueixen acostar-se a les portes d'Europa, trobaran que davant d'ells s'aixeca l'obstacle més gran: travessar la frontera.
FRONTERA
