Frontera
L'Europa fortalesa
Arribar a la frontera no significa arribar. Un complex sistema militaritzat de seguretat, a tots dos costats, farà tot el possible per evitar l'entrada d'aquelles persones que ho intentin.
Després de superar els obstacles del camí, quan les persones aconsegueixen arribar a la frontera, sigui per via marítima o terrestre, s'enfronten a nous obstacles físics i a accions violentes per part de l'autoritat, que es tradueixen en violacions dels drets humans, situacions que posen en risc la vida, detencions i processos de devolució sense garanties jurídiques.
Fronteres d'Espanya
Territori terrestre espanyol
Territori marítim espanyol
Frontera amb Àfrica
Territori terrestre espanyol
Territori marítim espanyol
Frontera amb Àfrica
La militarització de les fronteres parteix de la premissa que la migració constitueix una amenaça potencial. Per afrontar aquesta suposada amenaça, tant la Unió Europea com Espanya recorren a l’externalització de les seves fronteres.
Frontera sud
El 80% dels diners públics que Espanya dedica al control migratori es destinen a la frontera amb Àfrica
Militarització de la frontera sud
Dels contractes publicats pel Govern d’Espanya per al control migratori*, només el 3% es destina a acollida i integració
*Dades 2022
*Dades 2022
Més de sis ministeris destinen pressupostos al control migratori. Els principals són: Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Interior, Treball, Seguretat Social i Migracions, Exteriors i Hisenda.*
El Ministeri de Treball, Seguretat Social i Migracions és el responsable de l’acollida de migrants i refugiats; no obstant això, destina el 75% de la seva assignació pressupostària al control migratori i menys del 25% a integració i acollida.
*Nomenclatura dels ministeris segons la font
*Nomenclatura dels ministeris segons la font
El ministeri responsable d’acollir les persones amb dret a protecció internacional destina tres quartes parts del seu pressupost a activitats relacionades amb la detenció d’immigrants i la seguretat. Però el negoci de l'‘Europa fortalesa’ no es limita a la tecnologia militar i al control de fronteres; també s’estén a l’altre costat, i s'hi impliquen les organitzacions criminals.
Les operacions de patrullatge estan dissenyades per rescatar vaixells en perill, però sovint es fan servir també per impedir l’arribada de persones migrants per via marítima.
Espanya i la Unió Europea han establert col·laboracions amb tercers països, com Líbia i el Marroc, per controlar les migracions per via marítima. Aquests acords inclouen la capacitació i el finançament de guardacostes, tot i que les autoritats d’aquests països acumulen múltiples denúncies per violacions dels drets humans.
Les devolucions en calent, considerades il·legals segons el dret internacional i europeu, han estat objecte de crítiques en l'àmbit internacional i per part d'organitzacions de drets humans. Aquestes pràctiques no respecten el dret de totes les persones a sol·licitar asil ni garanteixen que la seva sol·licitud sigui considerada de manera justa i exhaustiva.
El negoci de l’‘Europa fortalesa’ no es limita a la tecnologia militar i al control de fronteres, així com els espais de no-dret no es limiten a les devolucions en calent; també s’estén a l’altre costat, implicant les organitzacions criminals.
Tot i que les autoritats europees justifiquen aquestes pràctiques com una mesura necessària per controlar la migració irregular i protegir les fronteres, les devolucions en calent no només vulneren el dret de les persones a sol·licitar asil, sinó que també les exposen a riscos addicionals de persecució, maltractament i violència en ser retornades als territoris dels quals estan fugint o on la seva seguretat no està garantida.
Les devolucions en calent
són pràctiques contràries
al dret internacional.
És una de les moltes
violacions de
drets humans que
poden patir les persones
en arribar a Espanya.
